dimecres, 17 d’agost de 2016

Les gavines, encara






















Si algun dia hi tornem -i podem-,
farem de nou l'amor a la platja deserta.

No importarà l'hivern que aixeca aquells castells
d'escuma espurnejant allà on trenquen les ones.
Ni que el color del mar sigui gris
com el cel que amenaça tempesta.
Ni que l'ombra d'un sol, trist,
dibuixi el teu perfil a una sorra que fuig
per rúfols vents empesa.

Deixa que et besi, amor, molt fluixet,
com abans, just darrere l'orella.
Imagina que sents el xisclet conegut
d'una gavina amb gana.

Sí, amor, com ahir.
Sobrevolen, segur, la nostra platja buida,
amb el seu vol rabent,
les gavines,
                    encara.

Joan Gimeno.   Montrodon, 17 d’agost de 2016

2 comentaris: