Presoner d’una pell

                

Si visqués en un somni
remant pausadament
sense por i sense pressa
per arribar, tranquil,
a la fi dels meus dies,
seria tan feliç!

Però he de despertar
amarat de neguits,
remant a contracor
dins d'una vella barca
per seguir arrossegant
aquest cos que em conté,
que se'm queda petit
i que em fa tanta nosa.

No sóc aquesta pell
ni aquesta vella ossada.
Jo sóc somni vivent
remant pausadament
al mar de les paraules.

Joan Gimeno.   Montrodon, 11 d’agost de 2016