I moriré, segur, tal com moriren
els sublims herois de l'antigor.
Que res no és etern. No ho és la glòria,
ni la memòria esquiva de la història.
Ara com ara, tot i que encara respiro
em sé ja mort, insepult pecador,
perdut quasi el record
d'aquell infant, embolcall d'innocència.
els sublims herois de l'antigor.
Que res no és etern. No ho és la glòria,
ni la memòria esquiva de la història.
Ara com ara, tot i que encara respiro
em sé ja mort, insepult pecador,
perdut quasi el record
d'aquell infant, embolcall d'innocència.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 d'agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada