dimecres, 3 d’agost de 2016

Sense sucre




























Qui recordarà ni com, ni si m'agrada el cafè
l'endemà que hauré mort?
Qui llegirà el que escric, si avui el món no sap
ni tan sols que existeixo?
Qui sabrà com patir, estimar o el rebuig
m'han farcit i m'han marcat  la vida?
D'ací a uns anys, un lligall ple de pols, servarà
vergonyós, uns papers amb gargots de paraules
lligant una frase estantissa.
Uns pobres sentiments, pensaments que han gaudit
d'un afany de ser eterns
i una tèbia resposta.
A mi, tingueu-ho clar aquells que  em perviureu,
el record i el cafè,
             diabètic   com sóc, 
                      m'agraden sense sucre.

                    Joan Gimeno.    Montrodon, 29 de juliol de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada