Qui recordarà ni com, ni si m'agrada el cafè
l'endemà que hauré mort?
Qui llegirà el que escric, si avui el món no sap
ni tan sols que existeixo?
Qui sabrà com patir, estimar o el rebuig
m'han farcit i m'han marcat la vida?
D'ací a uns anys, un lligall ple de pols, servarà
vergonyós, uns papers amb gargots de paraules
lligant una frase estantissa.
Uns pobres sentiments, pensaments que han gaudit
d'un afany de ser eterns
i una tèbia resposta.
A mi, tingueu-ho clar aquells que em perviureu,
el record i el cafè,
l'endemà que hauré mort?
Qui llegirà el que escric, si avui el món no sap
ni tan sols que existeixo?
Qui sabrà com patir, estimar o el rebuig
m'han farcit i m'han marcat la vida?
D'ací a uns anys, un lligall ple de pols, servarà
vergonyós, uns papers amb gargots de paraules
lligant una frase estantissa.
Uns pobres sentiments, pensaments que han gaudit
d'un afany de ser eterns
i una tèbia resposta.
A mi, tingueu-ho clar aquells que em perviureu,
el record i el cafè,
diabètic com sóc,
m'agraden sense sucre.
m'agraden sense sucre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada