Quan ja sigui fosc i la nit més llarga
m'apaivagui, no em serviran de res
aquests meus ulls cansats.
Per això, deixaré per a vosaltres
aquella mirada antiga sobre
els amics o la vida mateixa.
m'apaivagui, no em serviran de res
aquests meus ulls cansats.
Per això, deixaré per a vosaltres
aquella mirada antiga sobre
els amics o la vida mateixa.
D'allò que vaig gaudir
tot exhaurint la vida, en faré un breu resum,
per dir el que vaig patir amarant-me,
sovint, d'uns inútils esforços.
Seran els ulls, però, aquells que al capdavall,
malgrat que ja hagi mort, hauran permès la mà
descriure el que vaig veure.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 d’agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada