dimarts, 9 d’agost de 2016

Supèrbia





























Superba et vas mostrar
mentre passaves, hieràtica,
turgents les llises carns.
Em vas mirar,
si és que va ser mirada
el breu llambreig
mig fàstic, mig altiu.
Et sabies formosa i desitjable
i anaves per la vida com un gall,
res no era prou per a qui tant lluïa.
Per admirar-te s'havia fet el món.

Els anys han anat passant.
Ja en fa quaranta.
Algú m'ha dit que a casa
has desterrat  els miralls
que et puguin fer adonar
que aquell paó esdevingué,
amb el temps, escadussera garsa.

Per fora has canviat,
mes no per dintre.
Malgrat que els anys passats
t'haurien de fer sàvia,
res no has après.
Tu tens un mal,
diuen els metges,
que  mai no tindrà  cura.
Supèrbia refractària,
l'anomenen.
No admet pas cap raó 

si no és la teva.



Joan Gimeno.   Montrodon, 15 de juny de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada