Temps mort

                 

      

Jo vaig néixer amb la mort
corrent-me per les venes,
arrelada al meu jo,
com una mala herba.
M'ha acompanyat silent,
com sàvia caçadora,
esperant el moment
per no marrar l'intent.

Ha estat un llarg litigi.
Tots dos teníem raons
d'antuvi poderoses.
Ella, tan segura
i acostumada a vèncer.
I jo, paradoxalment,

sabent-me ja vençut,
demanant-li  temps mort.

Joan Gimeno.  Montrodon, 8 d’agost de 2016