dimecres, 10 d’agost del 2016

Avarícia

























Avar de tu vaig servar tants records,
tants moments, tantes besades,
furtives unes, les altres consentides,
que encara avui sóc ric
i quan respiro exhalo,
molt gasiu, això sí,
un xic d'aquell perfum emmetzinat.

He volgut retenir-te a la memòria
guardant cada segon viscut al teu costat.
Conto i reconto de nit tantes monedes
fruit retingut d'aquell temps compartit,
fútil valor, que avui que ja no ets meva,
em marca el ritme d’un cor d’usurer vell.

  

Joan Gimeno.   Montrodon, 15 de juny de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada