Luxúria

       

             

                          

Deessa de l'Avern,
conculques voluntats, excites odis
i entre germans aixeques la frontera,
límit absolut que neix de l'entrecuix.

Desposseïts del seny, mirant
les teves formes, no hi ha cap mascle
que es pugui refrenar, i ho saps.
I et cuides de fer estralls amb la mirada
i amb boca seductora incendies els volers
migrant la resistència de tants homes
que per vells que siguin mai no han vist
passejar pel carrer, fimbrejant com les canyes,
amb passos molt menuts, com si fos una dona,
la irresistible luxúria caminant.

Joan Gimeno.   Montrodon, 15 de juny de 2016