Si tingués el cor net, i nou,
estimaria tothom sense fer diferències,
i tindria un posat de gentil bonhomia.
Idò, d'on em ve l'esquerpa ganyota
que habita, perenne, al meu rostre?
estimaria tothom sense fer diferències,
i tindria un posat de gentil bonhomia.
Idò, d'on em ve l'esquerpa ganyota
que habita, perenne, al meu rostre?
Massa cops a la pell, i encara massa esgarrinxades
a un cor endurit, m'han dut on sóc ara.
A les portes del menyspreu i el
recel
envers tot allò que no acabo d'entendre
o que fa que em malfii.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de gener de 2018
Les malvestats ens han endurit la pell, no som nosaltres però és així...commovedor!!!
ResponEliminaLes malvestats i els anys, amic Celestí.
Elimina