No crec pas que m'entengueu. Potser,
benevolents com sou, fareu esforços
per tolerar fins i tot el meu caràcter tan agre,
pel fet de ser com sou i d'estimar-me.
I el que encara és pitjor, no vull ni imaginar
quin seria el vostre parer si un dia, infaust,
poguéssiu descobrir allò que penso.
Cadascú neix com neix.
Parit i deixat anar, ja em va dir el mestre.
Independent, insubmís, poc sociable...
Vaig aprendre tot sol a jugar. I també
a jugar sol, quan era nano.
I és que vaig descobrir ben aviat
que el món seguia un altre rumb
que no era el meu. I que si jugava sol,
no tornaria a perdre.
benevolents com sou, fareu esforços
per tolerar fins i tot el meu caràcter tan agre,
pel fet de ser com sou i d'estimar-me.
I el que encara és pitjor, no vull ni imaginar
quin seria el vostre parer si un dia, infaust,
poguéssiu descobrir allò que penso.
Cadascú neix com neix.
Parit i deixat anar, ja em va dir el mestre.
Independent, insubmís, poc sociable...
Vaig aprendre tot sol a jugar. I també
a jugar sol, quan era nano.
I és que vaig descobrir ben aviat
que el món seguia un altre rumb
que no era el meu. I que si jugava sol,
no tornaria a perdre.
Joan Gimeno. Montrodon, 16 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada