Testament

Quan et moris  -si et mors- seràs lloat,
i els teus fills compraran una nevera
amb els diners de la venda dels llibres
que tu guardaves com un símbol.
                    Miquel Martí i Pol

 

Sempre has cregut
en els avantatges que té
morir-se a temps, oi Joan?
Doncs, deixa els teus poemes
i posa el punt final.

Si fossis com sempre
has volgut ser i tinguessis
aquell do de l'oportunitat
que sempre has desitjat,
seria avui,
Nit de Reis de l'any setanta-set
el darrer pas d'aquesta ingrata vida.

Jo, Joan Gimeno,
major d'edat,
en plenitud de les meves facultats
- malgrat que hi ha qui ho dubta-
deixo:

Als meus pares,
l'orgull d'haver tingut
un fill model que no ha fet
mai cap astracanada.

A la meva esposa,
un envejable estat de vídua jove
que plora inconsolable (?)
el seu fidel (?) marit.

A la meva filla,
l'oportunitat de viure,
satisfeta i segura
de poder jurar, sempre,
on rau el seu pare.

I a tu,
que has estat la meva dona
aquests darrers temps
- a qui tant dec,
qui tan feliç m'ha fet-
el goig de maridar-te
de blanc, un clar matí de juny
tota envoltada de lliris,
i a la parròquia de Taradell.

Joan Gimeno.   Vic, 5 de gener de 1977