A l'aguait d'un incert mar,
recollia, el mariner, ardit el cor
i amb les mans balbes,
un peix atemorit, bellugadís
i lluent que seria l'aliment
de tota la família.
recollia, el mariner, ardit el cor
i amb les mans balbes,
un peix atemorit, bellugadís
i lluent que seria l'aliment
de tota la família.
Matar per a menjar.
I viure per, indefectiblement, morir.
Com el peix. Com tu i jo.
Com farem tots nosaltres.
Joan Gimeno. Montrodon, 12 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada