Sents quina remor?
El xiuxiueig mínim dels grans de sorra?
El dring ceràmic de les petxines
que enyoren ser habitades?
Sents la pau, i la calma d'un mar ablanit
els dies que, com ara, no bufa el vent?
El xiuxiueig mínim dels grans de sorra?
El dring ceràmic de les petxines
que enyoren ser habitades?
Sents la pau, i la calma d'un mar ablanit
els dies que, com ara, no bufa el vent?
Reposa. Ensorra els dits a l'arena calenta
i somia paradisos perduts
o mai assolits.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada