dimarts, 9 de gener del 2018

Laberints de pell i de vergonya





















Perduda la vergonya al laberint
dels anys i les arrugues, mires
aquest cos que t'ha quedat un cop
perdudes, també, lluïssors i jovenesa.

Què serà de tu, assegut al balcó
dels anys i amb els peus penjant
al buit del 'si no fos', com aquell
embotit que tens penjat, fa temps,
allà a l'assecador?

Que potser penses ser  qui desvelarà
els secrets més profunds del perquè de les coses?

S'ha conxorxat el món, i evitarà,
a la fi, el fet d'aconseguir
els teus somnis d'infant.
S'ha conxorxat,sí,  i tu, encara
fas intents, uns inútils intents,
per a poder assolir aquell lloc
que creus que et mereixies.
  

Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de gener de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada