Perduda la vergonya al laberint
dels anys i les arrugues, mires
aquest cos que t'ha quedat un cop
perdudes, també, lluïssors i jovenesa.
Què serà de tu, assegut al balcó
dels anys i amb els peus penjant
al buit del 'si no fos', com aquell
embotit que tens penjat, fa temps,
allà a l'assecador?
Que potser penses ser qui desvelarà
els secrets més profunds del perquè de les coses?
S'ha conxorxat el món, i evitarà,
a la fi, el fet d'aconseguir
els teus somnis d'infant.
S'ha conxorxat,sí, i tu, encara
fas intents, uns inútils intents,
per a poder assolir aquell lloc
que creus que et mereixies.
dels anys i les arrugues, mires
aquest cos que t'ha quedat un cop
perdudes, també, lluïssors i jovenesa.
Què serà de tu, assegut al balcó
dels anys i amb els peus penjant
al buit del 'si no fos', com aquell
embotit que tens penjat, fa temps,
allà a l'assecador?
Que potser penses ser qui desvelarà
els secrets més profunds del perquè de les coses?
S'ha conxorxat el món, i evitarà,
a la fi, el fet d'aconseguir
els teus somnis d'infant.
S'ha conxorxat,sí, i tu, encara
fas intents, uns inútils intents,
per a poder assolir aquell lloc
que creus que et mereixies.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada