Caminarem abraçats
sota la pluja dolça
que cau, manyaga,
amarant els racons
dels vells carrers polits
de gastades llambordes.
Ara i adés, xipollejarem
com infants juganers
als dolls formats als clots
d'alguna cantonada.
sota la pluja dolça
que cau, manyaga,
amarant els racons
dels vells carrers polits
de gastades llambordes.
Ara i adés, xipollejarem
com infants juganers
als dolls formats als clots
d'alguna cantonada.
Què importa el món,
ni si ens mullem fins a l'ossada?
Duem al cor el caliu d'un amor,
l'escalf roent que junt amb l'aigua
aixeca un tebi baf
cada cop que ens besem.
ni si ens mullem fins a l'ossada?
Duem al cor el caliu d'un amor,
l'escalf roent que junt amb l'aigua
aixeca un tebi baf
cada cop que ens besem.
Joan Gimeno. Montrodon, 7 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada