Dístics de nit

 

















Reposo sol, al llit d'on vas fugir,
de nit, sense aixecar sospites.

Volgut malson que sempre m'acompanyes
per evitar que oblidi aquella mala dona.

Les tres. I no arriba la son.
No arriba la son. Com tampoc torna ella.

Ja apunta el sol. Sembla mentida. El mateix sol.
El mateix sol que vèiem despuntar, plegats, ja fa tant temps.

Montrodon, 11 de gener de 2018