Vorals de camí per mortalla

No hi ha retorn.
D'esma, cerco l'eixida d'un laberint ombrívol,
sala d'espera d'un destí inevitable.
Tornar a començar, ja és per a mi, inabastable tasca.
Recordo bé els camins però he perdut les claus
que el rovell va llastrar.

Forrellats d'acer i panys desmesurats
barren un retorn del tot impossible.
Toca caminar mentre em quedi alè.
Després, reposar. No em caldrà posada.
Em bastarà un clot, ni les flors preciso.
Cunetes florides m'amortallaran.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de gener de 2017