Siguem prudents, quan parlem
i, ensems i amb més raó, quan sigui hora d'escriure.
Que no tothom combregarà amb nosaltres
ni amb tot el que pensem, i un cop guixat
damunt d’un paper blanc
i, ensems i amb més raó, quan sigui hora d'escriure.
Que no tothom combregarà amb nosaltres
ni amb tot el que pensem, i un cop guixat
damunt d’un paper blanc
no hi ha retop, que ja queda per sempre.
Ens jutjaran per allò que diem.
Però molt més per allò que escriurem.
Podrem desdir-nos de les nostres paraules.
Mai abjurar d’un testament escrit.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada