Inútil esforç

Després d'estimar tothom
i perseguir-ho tot, i qui sap si

potser abastar-ho,
t'adones que al capdavall,
aquell tot, no és res més que pols
i aigua, una estranya barreja
que presa i premuda amb les mans
dóna lloc a la rara mixtura que som.

I si som constants i la premem
més encara, se'ns escola entre els dits
i no ens queda res més que el record
d'un esforç, esgotador i inútil,
per atrapar l’impossible miratge.

Joan Gimeno.   Montrodon, 20 de gener de 2018