Jèiem nus, junts, damunt d'un vell llençol
amarat de la nostra mullena.
Mirant-me els ulls em va dir:
m'has dit que em vols, però,
de veritat m'estimes?
Amb el cor encara accelerat
i la pell traspuant la suor del pecat,
no vaig saber respondre.
M'havia desarmat amb aquells seus ulls
tan blaus i amb la seva innocència.
amarat de la nostra mullena.
Mirant-me els ulls em va dir:
m'has dit que em vols, però,
de veritat m'estimes?
Amb el cor encara accelerat
i la pell traspuant la suor del pecat,
no vaig saber respondre.
M'havia desarmat amb aquells seus ulls
tan blaus i amb la seva innocència.
Joan Gimeno. Montrodon, 7 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada