Vaig deixar amics i goigs novells a l'andana
càlida de l'exprés de l'adolescència.
Dos freds raïls que marxen impassibles
a la constant distància que els marquen
les travesses, van conduint el meu cor
que, tot i buit, batega adormit, un cop
perdudes les velles il·lusions i aquells reptes antics.
Arribaré, de nit, a una altra estació
on trobaré milers d'éssers com jo.
Vells decebuts d'aquest viatge absurd
d'amunt d'un tren, per fer un trajecte curt
al qual, absurdament, l'hem batejat com viure.
càlida de l'exprés de l'adolescència.
Dos freds raïls que marxen impassibles
a la constant distància que els marquen
les travesses, van conduint el meu cor
que, tot i buit, batega adormit, un cop
perdudes les velles il·lusions i aquells reptes antics.
Arribaré, de nit, a una altra estació
on trobaré milers d'éssers com jo.
Vells decebuts d'aquest viatge absurd
d'amunt d'un tren, per fer un trajecte curt
al qual, absurdament, l'hem batejat com viure.
Joan Gimeno. Montrodon, 18 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada