No tot són matemàtiques

Hi ha dies, però, que em llevo molt cansat.
Llavors, qualsevol lloc m'és pàtria
i penso si no fora una gran cosa
callar per sempre.
Miquel Martí i Pol

Sí, ja ho sé que m'estimes.
Prou pena en tinc jo.
L'amor...
no sabria com dir-t'ho.
No és un terme exacte.
Sovint esdevé un infant
indecís i inconsolable.
Ara plora,
ara riu,
ara es fa insuportablement monòton.
I mor. Punt. Infart a quatre anys!
Sembla mentida.
En l'amor, però,
com a la medicina,
dos i dos no fan quatre.
Ni que siguin anys.
Com et deia...
no és exacte.

Vic, 4 de gener de 1977