Impietosa

Uns ulls molt clars i aquells narius perfectes
regnant per sobre d'uns llavis tan bonics
i d'unes dents menudes i blanquíssimes...
I aquell teu cos, atlètic i flexible,
cavalcant damunt dos peus menuts
que dansaven lleugers...
No van bastar per amagar el parany
d'un cor mesquí, atzucac despietat,
desproveït d'empatia.

Que malgrat tot

                            no he pogut oblidar.

Joan Gimeno.  Montrodon, 5 de gener de 2018