Tenim un horitzó, tan lluny, tan lluny,
que, com que la terra és rodona,
el tenim al darrere. A tocar de la punta
dels dits, si sabem on cercar-lo.
que, com que la terra és rodona,
el tenim al darrere. A tocar de la punta
dels dits, si sabem on cercar-lo.
Només ens cal girar el cap per copsar
la bellesa d'aquest horitzó irrepetible,
tan llunyà, tan proper, tan bell i tan nostre.
la bellesa d'aquest horitzó irrepetible,
tan llunyà, tan proper, tan bell i tan nostre.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada