A una dama que s'afaitava darrere una reixa en temps de Rosselló-Pòrcel

 

Deia la donzella
que quan es mullava
perdia l'essència
de bella afaitada
si enfront la mirada
d'aquella gentada
perdia els afaits
que abans l'embellien.

Per això, amics meus,
haureu de saber
que no sempre aquells
que es posen afaits,

per estrany que sembli,

malgrat afaitar-se,
són els qui s'afaiten.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de gener de 2018