Quan perdi la
ironia
i el gust per les metàfores
i, ja envellit, no pugui
destriar-ne el sentit,
no deixeu que m'aferri
obcecat a la ploma
cercant un camí erràtic
que no està fet per mi.
i el gust per les metàfores
i, ja envellit, no pugui
destriar-ne el sentit,
no deixeu que m'aferri
obcecat a la ploma
cercant un camí erràtic
que no està fet per mi.
Poseu-me a la porxada,
deixeu-me que m'amari,
serè, de la natura,
que vegi el sol com marxa,
que no tindré paraules
però encara sentiré.
Joan Gimeno. Montrodon,
16 d'abril de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada