Què tenim

Que tenim quan sols tenim records?,

quan al davant només ens queda

aquell sorrenc camí

que duu a l'assecador.

Al meu costat,

asseguts,

gaudint o no d'aquesta llarga tarda,

uns vells amics, sorprenentment joves,

beuen alcohol

refrescat amb glaçons.

Ara hi són tots,                                                                                                                                    els que primer marxaren,                                                                                                              pantaló curt i encara barbamecs,                                                                                                    en Met, en Mannix, en Jordi...                                                                                                           la Melissa...                                                                                                                                  adolescents, adults o cinquantins.

Que estrany és tot,

ara puc estimar-los més del que mai

els havia estimat.

Tots per igual,

els bons, els rucs, els savis

i fins i tot, aquells que em van fer mal.

Què té la mort

que a tot treu importància?

Que ens fa enyorar aquells ossos descarnats,

reflex fidel, però,

d'aquells temps que visquérem ,

bons o dolents

però intensos i valents.

L'enyorament em venç.

Semblen feliços.

No han envellit, no passa el temps

quan ets al més enllà.

I mentre jo colliré el fruit

d'una altra primavera

amb altres mans

més plenes d'esgarranys

i envelliré, encara més

si això és possible,

ells restaran

record atemporal,

calmosos i impassibles

prenent un sol

que llisca  cel enllà.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de maig de 2014