Reis
del camell, del tractor
o
la burra, que, oh màgia increïble!
avui
gaudireu de l'ubiqüitat
per
poder oferir-nos la nina,
la
cuina, el tricicle...
o
bé res, a aquell que no ho pugui pagar.
Voldria explicar-vos la meva incertesa,
Voldria explicar-vos la meva incertesa,
paradoxa
eterna de quan era infant.
Per
què al Principal sobraven joguines
i
a la porteria deixàveu només
pilotes de plàstic i nines de drap?
pilotes de plàstic i nines de drap?
Jesús
era pobre i vàreu anar-hi.
Digueu-me,
quin dia vau perdre la mirra,
l'encens,
també l'or?
He vist desencisos majúsculs,
He vist desencisos majúsculs,
innocents
enveges que ofegaven cors.
Sentiments
de culpa
d'unes
malifetes que no recordàvem.
D'on venia el càstig a la porteria?
D'on venia el càstig a la porteria?
Què
feia perfectes els del Principal?
Em ve d'aleshores aquest meu cinisme.
Em ve d'aleshores aquest meu cinisme.
Penso
que sou homes i que com a humans
honoreu riqueses, diners i metalls.
honoreu riqueses, diners i metalls.
Qui més té, més toca.
La
màgia s'esgota
després de Nadal.
després de Nadal.
Joan Gimeno. Montrodon,
4 de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada