dilluns, 18 de gener del 2016

Cant de l’enyor
















Després de tant veure món,
després d'haver caminat
i visitat mil contrades,
quan les cames em fan mal,
avui que seguir m'espanta,
no sé si enyoro el camí
o és sols caminar el que em manca.

Enyoro antigues posades
i aquelles taules parades,
aquelles gerres de vi,
i aquells companys de viatge.
Llargues nits i vents gelats
i aquelles terres nevades;
o els dies de sols ardents
sota el recer d'algun arbre.

Donzelles de bruna pell
i cabells negra atzabeja,
matrones d'antics hostals
amb mans roges de fer feina
i l'olor d'aquells llençols
que cada nit m'abraçaven.

Avui que no tinc llençols
diferents cada vesprada
ni gaudeixo de l'escalf
de matrones abnegades,
em pregunto si l'enyor
que em rosega les entranyes
és enyor de caminar,
del camí o de la posada.

O és que em sento defallir
cansat de tanta marrada?

Joan Gimeno.   Montrodon, 18 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada