divendres, 22 de gener de 2016

Memòries de "La Villa y Corte"







 









Ingràvida, surant damunt dels caps
de tota la parròquia, l'Elisa repartia
somriures i cerveses dansant com la Paulova,
etèria, inabastable, rotunda, perillosa.
La llarga cabellera fregava, descuidada,
aquelles dues sines, enormes, desbocades,
quan ella s'inclinava per esbandir una taula.
Es treia del damunt les mans que la palpaven,
amb gest de complaença i amb un toc de malucs.
L'Elisa, la " mesera", la " Plaza de Cascorro”,
el barri de "Latina", cerveses, pinxos, "callos"...
Aquelles nits eternes d'agost, quan no dormíem.
Records i enyors d'un dia, quan era "el catalán".

Joan Gimeno.     Montrodon, 22 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada