dimarts, 19 de gener de 2016

Estremidor


















No sé com sobreviure al brogit infernal

del ronc més fosc de l'ànima.

Estrèpit, devessall, humor,

que com la meva sang

rabent es precipita.

Com més batega el cor,

més ràpid la força se m'escola

i es confon, escuma i sacrifici,

amb aquell núvol blanc,

de diminuts gotims que amaren

les parets molsoses

del teu profund edèn.

Per què ningú ens ha dit

que la vall de l'amor,

bella i dolça com és

ens aboca al suplici?

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada