dilluns, 18 de gener del 2016

Modern Eudimió





















Passo les nits d'insomni contemplant-te,
ploro llàgrimes de dol quan surt el sol
i anhelant el teu retorn, bella Deessa,
malbarato els meus dies somicant.
Modern Eudimió, absort espero
el pas del teu carruatge cada nit
tirat per blancs cavalls i fet de plata.

Estès de cara al cel mussito versos
i em banyen els teus rajos argentins.
La teva llum m'ofega tots els dubtes
malgrat que no et pugui haver i em faci vell.
Ja sé que el cel i tu mai no envelliu, bella Selene,
nosaltres som mortals i sols podem
badar i embadalir-nos admirant-vos,
gaudir, o qui sap si patir, la hipnòtica passió.

Defalliré, a la fi, exhaust de tanta espera
i tu veuràs, hieràtica senyora, cada nit,
aquell racó guarnit, ara ja sí,
per l'ossamenta, ofrena inútil,
fútil garlanda, que ha deixat
aquest etern insomne que batega
amb un cor mortal i enamorat.

Joan Gimeno.    Montrodon, 22 de juliol de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada