Som gent estranya, diuen.
Si per estrany s'entén el que parlem,
ser com som, lluitar, organitzar-nos
oberts al món i mirant pel demà.
Treballadors, som gent mediterrània,
som envejats, malgrat que no ho admetin.
Tenim costums que ens han marcat
i amb els anys, ens forgen com a poble.
Costums que ells no podran mai entendre.
Com vols entendre que algú faci castells
com si li anés la vida, ompli de fogueres Sant Joan
i, a més a més, pertanyi a una tribu,
tan rara i primitiva, que s'entesta
a parlar quasi sempre en català.
Som gent com diuen, molt estranya,
i tan difícil de tòrcer- ho saben prou bé ells-
que els hi resta sols la força, el martell i colpejar-nos.
Som rars, no som com ells i s'esparveren.
Formem part integral del seu malson.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada