divendres, 29 de gener del 2016

Abans de la tardor, abans de la verema



              











 
Abans que el raïm sigui most
i el most fermenti
i tingui el poder voluptuós
d'obnubilar-nos,
voldria veure-hi clar per poder escriure
dient sense entrebancs tot el que calgui.

Que no parli per mi, des de l'Olimp,
cap Déu begut de galtes enrogides.
Que no deixi l'alè cap bafarada
enterbolint la meva veu amb tocs etílics.

Ja sé que molts poetes s'inspiraven
en muses amb forma de botija,
però jo no sóc així i amb risc, encara,
de fer una poesia menys reeixida,
vull fer un vers seré, més meu,
potser menys inspirat,
potser menys espirituós
però més autèntic.


Joan Gimeno.     Montrodon, 27 de juliol de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada