dimarts, 19 de gener de 2016

La mort del poeta
















Ja era negra nit, quan, aquell jutge
amb cara d'avorrit, va tenir a bé ordenar
l'aixecament del mort.
El poeta-cadàver, havia restat
més de set hores sota la intensa pluja.

Moll, desmanegat, inert, bocaterrosa,
amb els seus cabells blancs,
greixosos i amarats, empastats
damunt les gastades llambordes,
la seva mà crispada agafava encara
la revellida ploma, fidel companya
de desenganys i somnis.

I quan els sanitaris el van dipositar,
amb un gest rutinari, damunt de la llitera,
d’aquell forat enorme, obert
al mig d'un pit que fa poc panteixava,
vessaven encara, amb profusió impensable,
manyocs magnífics de paraules rimades.

Joan Gimeno.     Montrodon, 19 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada