dimecres, 20 de gener de 2016

De puresa parlem?





Desvestida.
Fins i tot de la puresa
pretesa.
Fe Ferré









Vosaltres, beates,
que no heu fet mai cap truita
per no remenar  un ou.
Reines de la castedat,
ambaixadores del sisè manament,
que heu respectat el nom de Déu,
però heu difamat
el nom dels que us envolten.
Que tant  heu malparlat, i robant el bon nom
de totes les veïnes heu assassinat
la bona convivència...
Abandoneu la puresa pretesa!
La puresa no és pas la manca d'accions.
La puresa, real, rau als ulls de qui mira.

Joan Gimeno.     Montrodon, 20 de gener de 2015

2 comentaris:

  1. Una denúncia molt forta i, a la vegada, una reflexió que en part comparteixo. No cal abandonar la puresa per saber remanar un ou, sinò que si veritablement es vol ser pur ho ha de ser fonamentalment de la llengua, que la calúmnia és una impuresa d'efectes infinits. Cal ser pur de paraula i d'amor, en el ver amor que és moltb humà i tè cos i esperit, sense el goig dels dos no hi ha amor.

    ResponElimina
  2. Joan, és un poema. No hi ha lloc per esplaiar-se. S'han de fer servir figures metafòriques. Remenar un ou, inclou, més que res, aquella mirada bruta de molta 'beata'.

    ResponElimina