dimarts, 26 de gener del 2016
El fill del peroler, que no versava
En reconeixement a la feina
que fan tants filòlegs
que s'esmercen cada dia
a preservar i fer créixer
la nostra llengua.
Voldria ser paroler,
paroler de bona traça
i emprar els mots amb propietat
sabent on van i d'on vénen,
conèixer i ben dominar
metonímies i parèmies.
No vull pas ser peroler.
Si peroler fou el pare
jo estic fet d'un altre aram
i no vull forjar peroles
prefereixo enfilar mots
i fer joies refinades.
Fer versos - que no versar-,
i que versin, aquests versos,
sobre amors gentils i gestes
que escampi aquest paroler
de la llengua catalana.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de gener de 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada