dimarts, 26 de gener del 2016

El fill del peroler, que no versava






En reconeixement a la feina 
que fan tants filòlegs 
que s'esmercen cada dia 
a  preservar i fer créixer 
la nostra llengua.














Voldria ser paroler,
paroler de bona traça
i emprar els mots amb propietat
sabent on van i d'on vénen,
conèixer i ben dominar
metonímies i parèmies.
No vull pas ser peroler.

Si peroler fou el pare
jo estic fet d'un altre aram
i no vull forjar peroles
prefereixo enfilar mots
i fer joies refinades.

Fer versos - que no versar-,
i que versin, aquests versos,
sobre amors gentils i  gestes
que escampi aquest paroler
de la llengua catalana.

Joan Gimeno.    Montrodon, 26 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada