...que me lleves al camino infinito
donde acaricio las estrellas...
Isabel Garrido
No hi ha
camins infinits, Isabel.
I és que al final de tot
tota contemplació cansa
i els crepuscles més llargs
- pot semblar curiós-
esdevenen els vespres.
I és que al final de tot
tota contemplació cansa
i els crepuscles més llargs
- pot semblar curiós-
esdevenen els vespres.
No hi ha cos tan sublim
que no claudiqui al temps
ni cap amor carnal
que suporti el declivi.
Tendim a l'infinit, però mai hi arribem.
Tal vegada l'esperit
serà qui ens permetrà
perllongar la marrada.
Joan Gimeno. Montrodon, 20 de gener de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada