divendres, 22 de gener de 2016

Tendint a infinit





















                            ...que me lleves al camino infinito
                                  donde acaricio las estrellas...
                                          Isabel Garrido

No hi ha camins infinits, Isabel.
I és que al final de tot
tota contemplació cansa
i els crepuscles més llargs
- pot semblar curiós-
esdevenen els vespres.

No hi ha cos tan sublim
que no claudiqui al temps
ni cap amor carnal
que suporti el declivi.

Tendim a l'infinit, però mai hi arribem.
Tal vegada l'esperit
serà qui ens permetrà
perllongar la marrada.

Joan Gimeno.     Montrodon, 20 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada