No
demano gran cosa.
Poder parlar sense
estrafer la veu...
Miquel
Martí i Pol
A la
meva edat ja no demano
caminar sense crosses,
ni parlar sense estrafer la veu,
ni fer l'amor sense permisos.
Em conformo a poder escriure en un paper,
ni que sigui pautat,
parlar quan em plagui,
caminar com pugui i donar
aquella mena d'amor
que la gent gran regala
quan, deixant les crosses i
sense demanar permisos i obviant les pautes
et diu a l'orella, baixet i estrafent, si cal, la veu,
t'estimo.
caminar sense crosses,
ni parlar sense estrafer la veu,
ni fer l'amor sense permisos.
Em conformo a poder escriure en un paper,
ni que sigui pautat,
parlar quan em plagui,
caminar com pugui i donar
aquella mena d'amor
que la gent gran regala
quan, deixant les crosses i
sense demanar permisos i obviant les pautes
et diu a l'orella, baixet i estrafent, si cal, la veu,
t'estimo.
Joan Gimeno. Montrodon,
29 de setembre de 2015
No és eròtic però és dolcíssim i veritable
ResponEliminaQui ha dit que estimar no sigui eròtic? Hi ha erotisme més enllà del cos!
EliminaMés enllà, més ençà... hi ha erotisme en la mirada i en el cos, tingui l'edat que tingui.
ResponEliminaTendresa pura!!
ResponEliminaGràcies.
Elimina