dissabte, 9 de gener de 2016

Al fons del fons















No existeixen els pous sense fons.
Fins i tot al fons del tot de l'ànima,
aquell pou recòndit i insondable,
s'amunteguen, decebuts, records i experiències,
des d'on clamen, segons siguin,
reconeixement o venjança.

La porpra dels èxits cria pàtina
i enfosqueix reflexos gloriosos
mentre la vergonya dels fracassos s'esmicola.
Al fons del fons plorarem la impotència
i amb ulls esbatanats mirarem amunt
la llumeta, llunyana, del brocal del pou
que s'obre solitari al bell mig del prat
d'unes vides, on encara,                                                                                    tots els altres transiten.

Joan Gimeno.   Montrodon, 9 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada