Obriré
els ulls per rebre la tardor,
una
altra més, que com les primaveres
acomiadaré,
resignadament instal·lat
a la
meva defallença.
Abans
que arribi l’hivern, el darrer i tan temut
d’aquest
que us parla, gaudiré, agosarat
i amb complaença
d’alguns
plaers, pocs i migrats, que són els últims
abans del fred intens que ja intueixo.
Recordaré,
enyorat, les primaveres
i aquells estius curulls de pells colrades
i olors de cossos vessants de feromones.
A la
meva tardor, tinc el bagatge
d’aquells
temps viscuts en plena forma
i
guardo però, encara, per a l’hivern que ve,
la poca força que em permeti
deixar-vos un llegat que sigui digne.
Joan Gimeno. Montrodon,
23 de setembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada