dimecres, 28 de setembre de 2016

Tempus fugit































L'ombra de les busques s'esmuny, sigil·losa,
damunt les xifres d'un rellotge envellit.
Què donaria per conéixer les infinites històries
que des del seu altar d'hores perdudes han viscut,
muts testimonis, sense immutar-se.
Què deu tenir el temps que mai s'apressa?
Ni plora si algú mor ni s'accelera
quan veu florir un amor.


Viatge circular al voltant d'una sínia,
quieta, que volta rere volta no mena mai enlloc.
M'esparvera el silenci quan envaeix l'estança
els dies que el rellotge es queda sense corda.
Em manca el so monòton del precís mecanisme
que em recorda fidel com el temps se m'escapa.



Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de setembre de 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada