dilluns, 19 de setembre de 2016

Varada

























No besarà la mar. Està varada.
Algun ocell perdut reposarà,
imaginant travesses mar enllà,
damunt l'escalemera
i buscarà amb la vista,
al ventre buit de la barqueta,
l'antiga xarxa i els aterrits seitons.

No tornarà a salpar. Que el patró
va morir, i ella ara escolta,avorrida
i reposant a la sorra, el vell amic
embravit, com brama i la reclama.
 

Mes, és en va. No tornarà a salpar.
No té patró, ni mariner que remi...
La barca, està varada.




Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de setembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada