dijous, 22 de setembre de 2016

Ingrata memoria

































Quan torni allà


on vaig deixar la infància


i la poca innocència que em quedaba,


arran mateix del llindar de la casa,


d’aquell molí aturat per manca d’aigua,


dempeus damunt del sòl que encara guarda,


amatent, l’ossada  d’aquell  vell amic


de quatre potes,


m’assaltaran els enyorats records


d’uns joves barbamecs amb els genolls pelats


sota la calça curta,


dels frares del pitet, blanc, i  la negra sotana,


o d’aquells llargs estius passats lluny de l’escola.



I ploraré, per dins, no vull pas que se’m noti


tant temps d’oblit, tant temps passat


sense ni  recordar-me’n.


Ningú pensa en l’ahir quan tot està per fer

i t'esmerces, mig cec, a triomfar a la vida. 


Com tornen els records quan són tot el que et queda!


Que ingrata és la memòria    abans de fer-te vell!


 Joan Gimeno.    Montrodon, 19 d’agost de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada