dijous, 22 de setembre de 2016

Secada






























Porto la sal, de tant escanyar el plor,
rovellant-me per dins i deixant-me en carn viva.
No sabreu mai, ni quant estic patint,
ni tampoc per qui ho faig. Perquè no ploro.

Els estralls de tant desfici, no se'm veuran per fora..
Els ulls se m'han vidriat.

Els llagrimals, eixorcs, no tenen llàgrimes.



Joan Gimeno.   Montrodon, 21 de setembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada