dissabte, 24 de setembre de 2016

Nit de gossos



























Que llarga es fa la nit quan tot et manca.
Quan la llum dels fanals fa aquelles ombres
incertes i allargades damunt de les llambordes
a hores d'ara molles per un plugim de vidre.

Com canta el campanar el breu cant de la una
i els gossos amb insomni repiquen cada quart
amb uns sonors lladrucs que clamen a la fosca.

Que freds són els llençols i com n'és d'ample el llit
les nits que com avui enyoro el teu caliu.



Joan Gimeno.   Montrodon, 23 de setembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada