Vull ser la vela blanca
abrivada pel vent,
per empènyer la nau
que solca altiva les crestes
de les ones que espurnegen
trencant-se en mil gotims.
Vull ser la xarxa d'or
que pesca fruits de plata
abrivada pel vent,
per empènyer la nau
que solca altiva les crestes
de les ones que espurnegen
trencant-se en mil gotims.
Vull ser la xarxa d'or
que pesca fruits de plata
i aquell peix argentat
que cueja impotent
i també el sol que llu
i s’ho mira distant.
i també el sol que llu
i s’ho mira distant.
Tinc un cor ple d'anhels
i tinc un cap que pensa
que el vent, la vela, el mar
i també el peix que lluita,
són part d'un joc cruel
que en diuen vida,
tot i saber que tot s'ha d'acabar.
Joan Gimeno. Montrodon, 16 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada