Tinc fretura de tu i no puc respirar,
i espero inútilment poder tenir-te,
i sé que em manca tot
quan ets qui em manca.
I encara sé més,
que sé amb certesa
que ets tu qui m'ha robat,
mancant-me, tota esperança.
i espero inútilment poder tenir-te,
i sé que em manca tot
quan ets qui em manca.
I encara sé més,
que sé amb certesa
que ets tu qui m'ha robat,
mancant-me, tota esperança.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada