divendres, 30 de setembre de 2016

Camí del port vell
























Se m'esvaí. Com el fum del tabac
que sempre l'envoltava.
Amb una cigarreta a mig cremar
enganxada a uns llavis amb gust
de Paxton Mentolat,
va omplir de càlids desitjos
aquells meus nous quinze anys.


Quan fumar era un signe de maduresa
i de la naixent emancipació de la dona,
els seus llavis amb regust de mentol
van guanyar, bes a bes, els meus
que tenien encara sabor a Coca-Cola
per menar-los suaument al món del cuba libre.


Però va marxar. Per conquerir uns altres llavis.
Per afrontar nous reptes amb més riscos, deia.
Potser mariners de la Cinquena Flota.
Potser Senyors fastigosament rics.
Se'm va esvair, com el fum quan s'envola
i com ell es va perdre pels carrers del port vell.



Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de setembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada